"El desprestigi actual dels polítics és la mostra més evident de la crisi en què està immersa la nostra societat". Des de la seva àmplia experiència política, Joan Rigol diagnostica l'abast d'aquesta fallida i fa una proposta positiva de futur. L'individualisme i l'agressivitat imperants en les relacions socials s'estén a l'acció dels polítics, de manera que «la seva credibilitat moral queda ofuscada per les tàctiques i estratègies per assolir el poder». Davant d'aquesta espiral nociva, Rigol defensa una regeneració tant cívica com política, basades totes dues en un civisme actiu, que consisteix en l'exercici generós dels deures, a més de la satisfacció dels drets. La regeneració dels polítics passa precisament pel seu compromís com a ciutadans: «L'eix de l'actitud militant és l'assumpció de responsabilitats de civisme actiu i saber-ho traduir en programa polític. Tot militant, a més de ser polític, ha de portar entre mans compromisos cívics i comunitaris en la pròpia societat».
