És amb aquesta veu suggestiva i vital que Herba d'enamorar ens transmet la importància de la vida privada, intentant retornar a la passió el protagonisme que li correspon: parlem, evidentment, de la passió amorosa, però també d'altres passions tan sovint oblidades com la del coneixement, l'amistat, la maternitat o la lectura i també la paraula.
La novel·la pren la vida del filòsof Descartes com a excusa i, a partir de dades històriques reals, s'atreveix a inventar-se les seves passions ocultes segons la perspectiva de tres dones: la reina Cristina de Suècia, la seva amant Hélène Jans, bruixa d'Amsterdam, i Einés Andrade, una noia del nostre segle, desencantada de la vida universitària, que fa una tesi doctoral sobre el filòsof. El que les uneix és la història alternativa, la de la vida quotidiana, la dels seus sabers amagats que es transmeten de generació en generació guardats en baguls al costat de les receptes per curar malalties, les cartes d'amor i els llençols de fil.
Hi ha molta saviesa en les pàgines d'Herba d'enamorar, un llibre on -com en un patchwork teixit amb destresa- hi trobem cartes del segle XVII i correus electrònics, conjurs per atraure amants tímids, fragments d'assaigs i receptes per no quedar-se muda davant l'home que estimes. Al final, les autèntiques protagonistes de la història no són Cristina, Hélène i Einés, sinó totes les dones que saben, a través de les paraules, calmar el dolor i prolongar el plaer.
