Trabal és un dels pocs novel·listes catalans que han sabut provocar el judici unànime de la crítica. Així, Temperatura (Mèxic 1947) és considerada invariablement com “l’última de les seves novel·les”, “la millor” i, alhora, “la menys reeixida”. Cap dels crítics que n’han parlat no ha dubtat tampoc a valorar-la com l’obra més ambiciosa d’aquest autor funàmbul, esnob i arbitrari, d’un humor grotesc, absurd i banal: qui més, qui menys, entre tots sostenen que es tracta d’una novel·la fantàstica, desballestada, gratuïta, allargassada però divertidíssima, d’un “tour de force” que, per expressar una visió desencantada i tràgica de la parella humana, acaba caient al sac de la més pura ciència-ficció, amb un magnífic desplegament de recursos tècnics literaris i cinematogràfics. Si a tot això hi afegim que Trabal va cometre la indelicadesa d’escriure-la a l’exili però com si no hagués hagut el daltabaix de la guerra, no costa gaire d’entendre per què ell mateix va afirmar que “només un escriptor podia ser capaç de tenir l’heroisme de publicar Temperatura després de llegir-la”.
